Ancien occitan modifier

 

Étymologie modifier

Du latin audire.

Verbe modifier

auvir masculin

  1. Entendre.
    • Peire, lo dormir e.l sojorn
      am mais que.l rossinhol auvir;
      ni ja tan no.m sabriatz dir
      que mais en la folia torn.
      Deu lau, fors sui de chadena,
      e vos e tuih l’autr’ amador
      etz remazut en la folor.
      — (Bernart de Ventadour, Amics Bernartz de Ventadorn)

Variantes modifier

Occitan modifier

Étymologie modifier

De l'ancien occitan auvir.

Verbe modifier

auvir [awˈvi], [ɔwˈvi] (graphie normalisée) transitif

  1. (Limousin), (Provençal) Entendre.
    • Ai tant cridat ! Ai tant cridat dins las combas de nuech, e res que m’auviguessa. — (Marcelle Delpastre, Saumes pagans, 1974)

Notes modifier

  • On trouve les deux variantes auvir et ausir en provençal (sauf en niçois)

Variantes dialectales modifier

Prononciation modifier