Catalan modifier

Étymologie modifier

De català, avec le suffixe péjorant -ero, emprunté à l’espagnol.

Adjectif modifier

catalanero \Prononciation ?\ masculin

  1. (Rare)(Péjoratif) Catalaniste.
    • En Francisco es va passar tota la tarda d'ahir discutint amb el senyor Domingo, un prestador molt catalanero de la Unió Regionalista, sobre si el segle comença amb el 1900 o el 1901 — (Montserrat Roig, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, 1970)

Note : Le terme est utilisé par des personnes défavorables au catalanisme pour le dénigrer, ou au contraire par ses défenseurs pour dénigrer un catalanisme jugé inauthentique, manquant de sincérité ou de profondeur (comme dans l'exemple donné).

Synonymes modifier

Espagnol modifier

Étymologie modifier

De catalán, avec le suffixe -ero.

Adjectif modifier

catalanero \Prononciation ?\ masculin

  1. (Rare)(Péjoratif) Catalaniste, ou par généralisation catalan.
    • El Congreso sanciona el Estatut catalanero — (foros.lasprovincias.es)
    • El régimen catalanero cierra Radio Unión de Cataluña — (lacomunidad.elpais.com)

Note : Le terme est utilisé par des personnes défavorables au catalanisme pour le dénigrer (comme dans les exemples donnés), ou au contraire par ses défenseurs pour dénigrer un catalanisme jugé inauthentique, manquant de sincérité ou de profondeur.

Synonymes modifier