Voir aussi : Clar

Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en ancien occitan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier le wikicode »).

Étymologie

modifier
Du latin clarus.

Adjectif

modifier

clar masculin (féminin : clara)

  1. Clair, pur, brillant, gai.

Anagrammes

modifier

Références

modifier

Étymologie

modifier
Du latin clarus.

Adjectif

modifier
Nombre Singulier Pluriel
Masculin clar
[ˈkla]
clars
[ˈklas]
Féminin clara
[ˈklaɾə]
clares
[ˈklaɾəs]

clar [ˈkla], [ˈklaɾ]

  1. Clair, limpide, net.
    • Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li  (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)
      La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
    • Pren-me'n axí com a l patró qu·en platga
      té sa gran nau e pens aver castell;
      vehent lo cel ésser molt clar e bell,
      creu fermament d'un·àncora ssats haja.
       (Ausiàs March, Pren-me'n axí com al patró qu·en platga)
      La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)

Synonymes

modifier

Prononciation

modifier

Étymologie

modifier
Du latin clarus.

Adjectif

modifier

clar \ˈklar\

  1. Clair.

Prononciation

modifier