clar
: Clar
Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en ancien occitan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier le wikicode »).
Étymologie
modifier- Du latin clarus.
Adjectif
modifierAnagrammes
modifierRéférences
modifier- François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, 1838–1844 → consulter cet ouvrage
Étymologie
modifier- Du latin clarus.
Adjectif
modifierNombre | Singulier | Pluriel |
---|---|---|
Masculin | clar [ˈkla] |
clars [ˈklas] |
Féminin | clara [ˈklaɾə] |
clares [ˈklaɾəs] |
- Clair, limpide, net.
Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li
— (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)Pren-me'n axí com a l patró qu·en platga
— (Ausiàs March, Pren-me'n axí com al patró qu·en platga)
té sa gran nau e pens aver castell;
vehent lo cel ésser molt clar e bell,
creu fermament d'un·àncora ssats haja.
Synonymes
modifierPrononciation
modifier- prononciation générale : [ˈkla]
- valencien : [ˈklaɾ]
- El Prat de Llobregat (Espagne) : écouter « clar [Prononciation ?] »
Étymologie
modifier- Du latin clarus.
Adjectif
modifierPrononciation
modifier- France (Béarn) : écouter « clar [Prononciation ?] »