viatge
Étymologie
modifier- Du latin viatĭcum.
Nom commun
modifierSingulier | Pluriel |
---|---|
viatge \biˈad͡ʒə\ |
viatges \biˈad͡ʒəs\ |
viatge [biˈad͡ʒə], [viˈad͡ʒe] masculin
- Voyage.
El febrer de l’any següent, el company de viatge, molt complidor, em va enviar una targeta manuscrita per anunciar-me el naixement del seu primogènit, […].
— (Eusebio Val, « Armin ens n'anem al Pacífic », La Vanguardia, 18 janvier 2021, page 3)
Dérivés dans d’autres langues
modifier- Espagnol : viaje
Prononciation
modifier- catalan oriental : [biˈad͡ʒə]
- valencien : [viˈad͡ʒe]
- catalan nord-occidental : [biˈad͡ʒe]
- valencien central : [biˈat͡ʃe]
- El Prat de Llobregat (Espagne) : écouter « viatge [Prononciation ?] »
Apparentés étymologiques
modifierÉtymologie
modifier- Du latin viatĭcum.
Nom commun
modifierSingulier | Pluriel |
---|---|
viatge \ˈβjad͡ʒe\ |
viatges \ˈβjad͡ʒes\ |
viatge \ˈβjad͡ʒe\ (graphie normalisée) masculin
- Voyage.
Amb aquò, quand siaguèt estirat pels lençòls, jost una vièlha cobèrta petassada que sentiá lo mosit, malgrat la fatiga d’un long viatge e la jòia del retorn, lo sòm voliá pas venir.
— (Enric Mouly, E la barta floriguèt, 1948 [1])- Avec cela, quand il fut étiré dans les draps, sous une vieille couverture reprisée qui sentait le moisi, malgré la fatigue d’un long voyage et la joie du retour, le sommeil ne voulait pas venir.
Vocabulaire apparenté par le sens
modifierDérivés
modifier- viatge blanc (« voyage inutile »)
- viatge blanc (« pâle imitateur »)
- viatge de plaser (« voyage d’agrément »)
- viatge de pastura (« chargement de foin »)
- viatge de pastura (« petite gorgée de vin »)
Prononciation
modifier- languedocien : \ˈbjad͡ʒe\
- rouergat : \ˈbjad͡ze\
- provençal : \ˈvjad͡ʒe\ ou \ˈvjad͡ze\
- provençal central : \ˈvjad͡ʒi\
- France (Béarn) : écouter « viatge [ˈβjad͡ʒe] »
Références
modifier- Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
- [1] Bras, M. & Vergez-Couret, M., Universitat de Tolosa Joan Jaurés, Basa Textuala per la lenga d'Òc, XIX - XXI s → consulter cet ouvrage