extremés

Espagnol

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe extremar
Subjonctif	Présent	que (yo) extremés
		que (tú) extremés
		que (vos) extremés
		que (él/ella/usted) extremés
		que (nosotros-as) extremés
		que (vosotros-as) extremés
		que (os) extremés
		(ellos-as/ustedes) extremés
	Imparfait (en -ra)	que (yo) extremés
		que (tú) extremés
		que (vos) extremés
		que (él/ella/usted) extremés
		que (nosotros-as) extremés
		que (vosotros-as) extremés
		que (os) extremés
		(ellos-as/ustedes) extremés
	Imparfait (en -se)	que (yo) extremés
		que (tú) extremés
		que (vos) extremés
		que (él/ella/usted) extremés
		que (nosotros-as) extremés
		que (vosotros-as) extremés
		que (os) extremés
		(ellos-as/ustedes) extremés
	Futur	que (yo) extremés
		que (tú) extremés
		que (vos) extremés
		que (él/ella/usted) extremés
		que (nosotros-as) extremés
		que (vosotros-as) extremés
		que (os) extremés
		(ellos-as/ustedes) extremés

extremés \eks.tɾeˈmes\

1. Deuxième personne du singulier (vos) du présent du subjonctif de extremar.

Prononciation

• Madrid : \eks.tɾeˈmes\
• Séville : \eh.tɾeˈmeh\
• Mexico, Bogota : \eks.t͡s(e)ˈmes\
• Santiago du Chili, Caracas : \ekh.tɾeˈmeh\
• Montevideo, Buenos Aires : \ekh.tɾeˈmes\