Voir la conjugaison du verbe adivinar
|
Indicatif
|
Présent
|
(yo) adivinaré
|
(tú) adivinaré
|
(vos) adivinaré
|
(él/ella/usted) adivinaré
|
(nosotros-as) adivinaré
|
(vosotros-as) adivinaré
|
(os) adivinaré
|
(ellos-as/ustedes) adivinaré
|
Imparfait
|
(yo) adivinaré
|
(tú) adivinaré
|
(vos) adivinaré
|
(él/ella/usted) adivinaré
|
(nosotros-as) adivinaré
|
(vosotros-as) adivinaré
|
(os) adivinaré
|
(ellos-as/ustedes) adivinaré
|
Passé simple
|
(yo) adivinaré
|
(tú) adivinaré
|
(vos) adivinaré
|
(él/ella/usted) adivinaré
|
(nosotros-as) adivinaré
|
(vosotros-as) adivinaré
|
(os) adivinaré
|
(ellos-as/ustedes) adivinaré
|
Futur simple
|
(yo) adivinaré
|
(tú) adivinaré
|
(vos) adivinaré
|
(él/ella/usted) adivinaré
|
(nosotros-as) adivinaré
|
(vosotros-as) adivinaré
|
(os) adivinaré
|
(ellos-as/ustedes) adivinaré
|
adivinaré \a.ði.βi.naˈɾe\
- Première personne du singulier du futur de l’indicatif de adivinar.