Voir la conjugaison du verbe adivinar
|
Subjonctif
|
Présent
|
que (yo) adivinaren
|
que (tú) adivinaren
|
que (vos) adivinaren
|
que (él/ella/usted) adivinaren
|
que (nosotros-as) adivinaren
|
que (vosotros-as) adivinaren
|
que (os) adivinaren
|
(ellos-as/ustedes) adivinaren
|
Imparfait (en -ra)
|
que (yo) adivinaren
|
que (tú) adivinaren
|
que (vos) adivinaren
|
que (él/ella/usted) adivinaren
|
que (nosotros-as) adivinaren
|
que (vosotros-as) adivinaren
|
que (os) adivinaren
|
(ellos-as/ustedes) adivinaren
|
Imparfait (en -se)
|
que (yo) adivinaren
|
que (tú) adivinaren
|
que (vos) adivinaren
|
que (él/ella/usted) adivinaren
|
que (nosotros-as) adivinaren
|
que (vosotros-as) adivinaren
|
que (os) adivinaren
|
(ellos-as/ustedes) adivinaren
|
Futur
|
que (yo) adivinaren
|
que (tú) adivinaren
|
que (vos) adivinaren
|
que (él/ella/usted) adivinaren
|
que (nosotros-as) adivinaren
|
que (vosotros-as) adivinaren
|
que (os) adivinaren
|
(ellos-as/ustedes) adivinaren
|
adivinaren \a.ði.βiˈna.ɾen\
- Troisième personne du pluriel du futur du subjonctif de adivinar.