llegir

Catalan

Étymologie

(XII^e siècle) Du latin legere.

Verbe

llegir

1. Lire.
   • Llegim en la Santa Escriptura les històries e sants actes dels sants pares, del noble Josuè e dels Reis, de Job e de Tobies, e del fortíssim Judes Macabeu. — (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)
   • Ordix no llest,
     tix ab treball,
     trama li fall;
     on fallirà
     hi suplirà
     sols de manlleuta.
     Que a caplleuta
     suplic, exhorte,
     lo que reporte
     e tinc emprés
     sia remés.
     No pas scapçat,
     partit, trencat,
     per veedors
     e miradors
     rot ni esquinçat.
     Mas sols pinçat
     e corregit,
     llimat, llegit,
     e bé escoltat,
     sia acceptat
     benignament. — (Jaume Roig, Espill, préface, Ière partie)

Prononciation

• catalan oriental : [ʎəˈʒi]
• catalan nord-occidental : [ʎeˈʒi]
• valencien : [ʎeˈd͡ʒiɾ]
• El Prat de Llobregat (Espagne) : écouter « llegir [Prononciation ?] »