complidor
Catalan modifier
Étymologie modifier
- Étymologie manquante ou incomplète. Si vous la connaissez, vous pouvez l’ajouter en cliquant ici.
Adjectif modifier
complidor
- Ponctuel, exact, régulier, qui satisfait à ses obligations ou engagements.
- El febrer de l’any següent, el company de viatge, molt complidor, em va enviar una targeta manuscrita per anunciar-me el naixement del seu primogènit, […]. — (Eusebio Val, « Armin ens n'anem al Pacífic », La Vanguardia, 18 janvier 2021, page 3)
Synonymes modifier
Occitan modifier
Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en occitan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier le wikicode »). |
Étymologie modifier
Adjectif modifier
Nombre | Singulier | Pluriel |
---|---|---|
Masculin | complidor \kumpliˈdu\ |
complidors \kumpliˈdus\ |
Féminin | complidoira \kumpliˈdujɾo̯\ |
complidoiras \kumpliˈdujɾo̯s\ |
complidor \kumpliˈduɾ\ (graphie normalisée)
- Qui est chargé d’accomplir.
Références modifier
- Emil Lévy, Petit Dictionnaire provençal-français, 1909
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
- Patric Guilhemjoan, Elisa Harrer Diccionnari Occitan / Francés (Gasconha), 3 tòmes (A-D ISBN 978-2-86866-159-3, E-N ISBN 978-2-86866-160-9, O-Z ISBN 978-2-86866-161-6), Per Noste, 2020