Voir aussi : confusio

Catalan modifier

Étymologie modifier

Du latin confusio.

Nom commun modifier

Singulier Pluriel
confusió
\Prononciation ?\
confusions
\Prononciation ?\

confusió féminin

  1. Confusion.
    • Així, mentre el govern Netrín s’installava directament a Figueres, hi reunia un darrer cop les corts de la República, i hi romania per espai de vuit o deu dies, el de la Generalitat, en el seu pas precipitat per aquelles viles i ciutats, hi sembrava, necessàriament el pànic, la confusió i l’alarma. — (Carles Gerhard, Comissari de la Generalitat a Montserrat (1936-1939), page 875. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982.)
      Ainsi, tandis que le gouvernement Netrín s’installait directement à Figueres, il rencontra pour la dernière fois les tribunaux de la République, et y resta pendant huit ou dix jours, celui de la Generalitat, dans son passage précipité à travers ces villes et cités, il a nécessairement semé la panique, la confusion et l'alarme.
    • Altrament, atès que, malgrat que aquesta sigui la directriu darrera, no deixa de manifestar - se dins una situació de crisi, això explica que la confusió origini, en algunes ocasions, el canvi en sentit contrari (cap a vocal tancada). — (Antoni M. Badia i Margarit, Sons i fonemes de la llengua catalana, page 190. Universitat de Barcelona, 1988.)
      Sinon, étant donné que, bien qu’il s'agisse de la dernière ligne directrice, elle ne cesse de se manifester en situation de crise, cela explique pourquoi la confusion provoque parfois le changement dans le sens inverse (vers la voyelle fermée).
    • La confusió amb qualsevol dels creditors o dels deutors solidaris extingeix l’obligació. L’extinció no té lògica si concorren solidaritats creditora i deutora (als altres creditors, els perjudica inesperadament perdre la solidaritat). — (Carlos J. Maluquer de Motes Bernet, La Relació jurídica obligacional, page 163. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008.)
      La confusion avec l’un des créanciers ou débiteurs solidaires éteint l’obligation. La résiliation est illogique si la solidarité entre créanciers et débiteurs concorde (d’autres créanciers subissent un préjudice inattendu en perdant leur solidarité).
  2. Embarras.

Synonymes modifier

Prononciation modifier