dioic
Catalan modifier
Étymologie modifier
- De di- (« deux ») et du grec ancien οἶκος, oïkos (« maison ») : ces plantes ayant les fleurs mâles et les fleurs femelles sur des pieds différents.
Adjectif modifier
| Nombre | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Masculin | dioic \Prononciation ?\ |
dioics \Prononciation ?\ |
| Féminin | dioica \Prononciation ?\ |
dioiques \Prononciation ?\ |
dioic masculin
- (Biologie) Dioïque.
- El boldo és un arbre menut originari de Xile, dioic amb fulles perennes, coriàcies i rugoses al tacte. — (Salvador Máñez Aliño et Rosa Maria Giner Pons, Farmacognòsia: de la natura al medicament, page 191. Publicacions de la Universitat de València, collection « Educació. Materials », 2011.)
- Són animals dioics, sense dimorfisme sexual, el desenvolupament dels quals és poc conegut encara que, probablement, no inclou larves sinó sis estats juvenils que creixen per mtjà de mudes. — (Fonaments de zoologia (sous la direction de J. M. Michelena, J. Lluch et J. Baixeras), chapitre 8 (« Pseudocelomats »), page 99. Publicacions de la Universitat de València, collection « Educació. Materials », 2004.)
- Les flors, petites, es disposen les masculines i les femenines en plantes diferents (espècie dioica). — (Gemma Tribó i Traveria (coordinatrice), El Campus Mundet: un entorn per descobrir : patrimoni, medi natural i sostenibilitat, page 74. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008.)
- En aquest cas, es diferencien les denominades plantes monoiques, en què cada individu té flors dels dos sexes, i les dioiques, en què un individu solament té flors d’un sexe. — (Auteurs divers, Una meravella anomenada vida. Com són, com funcionen i d’on vénen els éssers vius, "dioiques chapitre 5 (« El sexe promou adaptacions »), page 90. Edicions Universitat Barcelona, collection « Omniscellula – Catàlisi », 2017.)