CatalanModifier

ÉtymologieModifier

De di- (« deux ») et du grec ancien οἶκος, oïkos (« maison ») : ces plantes ayant les fleurs mâles et les fleurs femelles sur des pieds différents.

Adjectif Modifier

Nombre Singulier Pluriel
Masculin dioic
\Prononciation ?\
dioics
\Prononciation ?\
Féminin dioica
\Prononciation ?\
dioiques
\Prononciation ?\

dioic masculin

  1. (Biologie) Dioïque.
    • El boldo és un arbre menut originari de Xile, dioic amb fulles perennes, coriàcies i rugoses al tacte. — (Salvador Máñez Aliño et Rosa Maria Giner Pons, Farmacognòsia: de la natura al medicament, page 191. Publicacions de la Universitat de València, collection « Educació. Materials », 2011.)
    • Són animals dioics, sense dimorfisme sexual, el desenvolupament dels quals és poc conegut encara que, probablement, no inclou larves sinó sis estats juvenils que creixen per mtjà de mudes. — (Fonaments de zoologia (sous la direction de J. M. Michelena, J. Lluch et J. Baixeras), chapitre 8 (« Pseudocelomats »), page 99. Publicacions de la Universitat de València, collection « Educació. Materials », 2004.)
    • Les flors, petites, es disposen les masculines i les femenines en plantes diferents (espècie dioica). — (Gemma Tribó i Traveria (coordinatrice), El Campus Mundet: un entorn per descobrir : patrimoni, medi natural i sostenibilitat, page 74. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008.)
    • En aquest cas, es diferencien les denominades plantes monoiques, en què cada individu té flors dels dos sexes, i les dioiques, en què un individu solament té flors d’un sexe. — (Auteurs divers, Una meravella anomenada vida. Com són, com funcionen i d’on vénen els éssers vius, "dioiques chapitre 5 (« El sexe promou adaptacions »), page 90. Edicions Universitat Barcelona, collection « Omniscellula – Catàlisi », 2017.)