lenga mòrta
Occitan modifier
Étymologie modifier
Locution nominale modifier
Singulier | Pluriel |
---|---|
lenga mòrta \ˈleŋɣo̞ ˈmɔɾto̞\ |
lengas mòrtas \ˈleŋɣo̞s ˈmɔɾto̞s\ |
lenga mòrta \ˈleŋɣo̞ ˈmɔɾto̞\ féminin (graphie normalisée)
- Langue morte.
...jurèt que parlariá res pus que l'ebrèu a la sia femna, als seus enfants, als marinièrs e al seu can ... L'ebrèu, lenga mòrta dempuèi mai de dos mila ans, per aquel fat se tornèt reviscolar.
— (Jean Boudou, Lo libre dels grands jorns)- ... il jura qu'il ne parlerait rien d'autre que l'hébreu à sa femme, à ses enfants, aux mariniers et à son chien ... L’hébreu, langue morte depuis plus de deux mille ans, pour ce fou se mit à revivre.
Antonymes modifier
Références modifier
- Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001, ISBN 978-2-85910-300-7 → Consulter en ligne
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
- Bras, M. & Vergez-Couret, M., Universitat de Tolosa Joan Jaurés, Basa Textuala per la lenga d'Òc, XIX - XXI s → consulter cet ouvrage