Voir aussi : homens

Catalan modifier

 

Étymologie modifier

(XIIIe siècle) Du latin hŏmĭnēs, accusatif pluriel de hŏmo, hŏmĭnis.

Forme de nom commun modifier

Singulier Pluriel
home
\ˈɔme\
hòmens
\ˈɔmens\

hòmens [ˈɔmens], [ˈɔməns] masculin

  1. (valencien) (baléare) Pluriel de home.
    • Per delitar, los hòmens vida volen,
      e sens delit en lo món no treballen,
      e quant d'aquest lo viure los atallen,
      tant han dolor com delit haver solen.
      — (Ausiàs March, Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta)
    • Són hòmens, aquells, que ningú en té res que dir: estalviadors, casolans, de costums ordenades, religiosos, tot lo que vulgau; mes són canalla de cap a peus, i l'ànima els pudiria si les qualitats de l'ànima fossin perceptibles a l'olfato, o si eixos hòmens tinguessin qualsevol d'aquelles coses que des de temps immemorial se n'ha vingut dient ànima. — (Robert Robert, Un tros de paper - Uns hómens de bé)
    • Los hòmens, si deixeran
      mullers, Joan imitant
      en lo món francs militant,
      ab Jesús triomfaran.
      — (Jaume Roig, Espill.)

Notes modifier

  • Il s’agit de la forme ancienne, directement issue du latin, maintenue avec vitalité en valencien et en ibizois, et ailleurs souvent perçue comme un archaïsme.

Variantes orthographiques modifier

Variantes dialectales modifier

Prononciation modifier

Références modifier