varrolh
Occitan modifier
Étymologie modifier
Nom commun modifier
Singulier | Pluriel |
---|---|
varrolh \βaˈrul\ |
varrolhs \βaˈruls\ |
varrolh \βaˈrul\ (graphie normalisée) masculin
- Verrou.
- Per çò qu'es del sòrt de las lengas e culturas de França, es pas la meteissa vitessa qu'es adoptada : quinze meses aprèp lo refús del Conselh constitucional d'una ratificacion per França de la Carta europèa de las lengas regionalas o minoritàrias, cap de mesura concrèta o d'iniciativa fòrta es pas estada presa per levar lo varrolh de la Constitucion e en particulièr de son article 2 que fa del francés la sola lenga legala de França e balha pas cap d'estatut a las autras lengas. — (site ostal.sirventes.pagesperso-orange.fr)
- Beatrix de Caylus aviá tirat lo varrolh. — (site faugeres-losautarocs.pagesperso-orange.fr)
Notes modifier
- Forme prédominante en biterrois notamment.
Variantes modifier
Dérivés modifier
Prononciation modifier
Références modifier
- Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
- Christian Camps, Atlas linguistique du Biterrois, Institut d’études occitanes, Béziers, 1985, p. 528
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Éric Chaplain, Dictionnaire gascon (béarnais)-français, 2002.
- Aimé Vayssier, Dictionnaire patois-français du département de l’Aveyron, [1879] 2002, ISBN 2-7348-0750-5, Éditions Jean Laffite → consulter cet ouvrage
- [1] Patric Guilhemjoan, Diccionari etimologic / Dictionnaire étymologique (gascon), 2 tomes (A-G ISBN 978-2-86866-174-6, H-Z ISBN 978-2-86866-175-3), Per Noste, 2022