Occitan modifier

Étymologie modifier

Du latin veruculum (« petite broche »)[1].

Nom commun modifier

Singulier Pluriel
varrolh
\βaˈrul\
varrolhs
\βaˈruls\

varrolh \βaˈrul\ (graphie normalisée) masculin

  1. Verrou.
    • Per çò qu'es del sòrt de las lengas e culturas de França, es pas la meteissa vitessa qu'es adoptada : quinze meses aprèp lo refús del Conselh constitucional d'una ratificacion per França de la Carta europèa de las lengas regionalas o minoritàrias, cap de mesura concrèta o d'iniciativa fòrta es pas estada presa per levar lo varrolh de la Constitucion e en particulièr de son article 2 que fa del francés la sola lenga legala de França e balha pas cap d'estatut a las autras lengas. — (site ostal.sirventes.pagesperso-orange.fr)
    • Beatrix de Caylus aviá tirat lo varrolh. — (site faugeres-losautarocs.pagesperso-orange.fr)

Notes modifier

  • Forme prédominante en biterrois notamment.

Variantes modifier

Dérivés modifier

Prononciation modifier

Références modifier