Étymologie

modifier
(XVe siècle) Du latin condecentem, accusatif de condecens.

Adjectif

modifier
Singulier Pluriel
condecent
\kundəˈsent\
condecents
\kundəˈsents\

condecent [kundəˈsen], [kondeˈsent] masculin et féminin identiques

  1. Convenable, approprié, adapté, congruent.
    • Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li — (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)
      La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)

Synonymes

modifier

Apparentés étymologiques

modifier

Prononciation

modifier