Ancien occitan modifier

 

Étymologie modifier

Étymologie manquante ou incomplète. Si vous la connaissez, vous pouvez l’ajouter en cliquant ici.

Verbe modifier

enviar

  1. Renvier.

Variantes modifier

Références modifier

  • François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, 1838–1844 → consulter cet ouvrage

Catalan modifier

Étymologie modifier

Du latin inviare.

Verbe modifier

enviar

  1. Adresser, envoyer.
    • El febrer de l’any següent, el company de viatge, molt complidor, em va enviar una targeta manuscrita per anunciar-me el naixement del seu primogènit, […]. — (Eusebio Val, « Armin ens n'anem al Pacífic », La Vanguardia, 18 janvier 2021, page 3)

Synonymes modifier

Prononciation modifier

Espagnol modifier

Étymologie modifier

Du latin inviare.

Verbe modifier

enviar [emˈbjaɾ] 1er groupe (voir la conjugaison)

  1. Envoyer, adresser.
    • Los primeros amores, los purísimos, se desarrollaban en cartas enviadas a Blanca Wilson. — (Pablo Neruda, traduit par Claude Couffon, Confieso que he vivido, Editorial Seix Barral, 1974)
      Les premières amours, les plus pures, évoluèrent en lettres adressées à Blanca Wilson.

Prononciation modifier

Portugais modifier

Étymologie modifier

Du latin inviare.

Verbe modifier

enviar \ẽ.vjˈaɾ\ (Lisbonne) \ĩ.vjˈa\ (São Paulo) transitif 1er groupe (voir la conjugaison)

  1. Adresser, envoyer.
    • No ecrã, o e-mail que ele lhe enviou na véspera continua a azul e em letras carregadas. — (Hervé Le Tellier, traduit par Tânia Ganho, A Anomalia, Editorial Presença, 2021)
      Sur l’écran, le mail qu’il a envoyé hier s’affiche toujours en bleu et en gras.

Synonymes modifier

Dérivés modifier

Prononciation modifier

Références modifier